Jaume Cela és un professor apunt de jubilar-se que a part de treballar del que és la seva vocació ha escrit llibres, articles i ha fet varies conferències sobre l’educació i els mestres i a rebut varis premis per això. Tot i que l’ensenyança és la seva passió, en té d’altres com el cine i la literatura.
El títol de la conferència és: “Quatre reptes a l’escola d’avui”. Encara que abans d’arribar als quatre reptes ha tractat altres qüestions molt importants.
“Sempre voldrem ser mestres, però no arribarem a ser-ho mai”, aquesta és una de les frases que ha dit Cela que m’han impactat més. El fet de no arribar a ser mestres no ens ha de deprimir ja que tal i com ha remarcat: farem de mestres, i només haurem sigut mestres quan els alumnes ens reconeguin el nostre treball.
Una de les coses que sempre hem fet, la societat, és preguntar-nos com serà el futur. Actualment podem saber moltes coses però mai sabrem com és el futur i cada vegada tindrem més dubtes. Per tant, el nostre és un món d’incerteses, on les seguretats són ben poques i la feina d’un mestre és educar a un grup d’alumnes cap al seu futur incert. Per això els mestres també s’anomenen gestors de la incertesa.
Avui en dia tenim molts recursos que acceleren el temps, l’ús de les noves tecnologies n’és un exemple. Aquestes són molt útils si se sap com utilitzar-les però si en fem un ús inadequat poden ser molt perjudicials per l’educació dels infants ja que l’acció d’educar requereix molt de temps i aquestes poden suprimir aquest temps.
Haurem d’entendre que cada nen és diferent i per tant cada nen ha de rebre un tracte diferent i aprendrà diferent, car hi haurà una diferència entre el que volem ensenyar i el que volem aconseguir i el que realment aconseguirem.
És la tribu qui educa. Amb tribu ens referim a l’escola, la família, els amics, etc. i aquesta afirmació abans era del tot certa ja que hi havia un pensament únic per part de tota la societat i això provocava que l’infant se sentís segur. Ara però hi ha una pluralitat d’opinions que és bona però per l’infant és confusa, tothom té opinions diferents i la tasca d’un mestre d’avui en dia és formar als alumnes perquè ells també tinguin una opinió raonada. Tot i això a l’escola trobem un currículum que podríem dir que és antiquat o no s’ajusta a l’actualitat. Cela ens diu que els futurs mestres hauríem de crear un nou currículum per ajudar al ciutadà què és allò bo i què és allò dolent, i aquest currículum no s’aconseguirà preguntant als especialistes, sinó que haurem de preguntar als mateixos ciutadans que són qui ens podran ajudar.
Aquest nou currículum, segons en Jaume Cela, ha de complir cinc punts molt importants: s’ha de tenir en compte el plurilingüisme i la pluriculturalitat; l’educació física ha de tenir un paper molt important ja que els humans cada vegada viurem més temps i el cos ha d’estar en constant moviment; haurem d’ensenyar a consumir amb criteri; la preservació del medi; i per últim l’ús de les noves tecnologies.
Deixant de banda el currículum, Cela ens proposa tres verbs que ha de tenir presents un mestre.
Per començar un mestre ha d’acollir. Sigui l’infant que sigui i estigui en les condicions que estigui, el mestre sempre l’ha d’acollir.
El segon verb és mostrar. Haurem de mostrar-ho tot, el món, la vida, la mort, etc.
I per últim, acompanyar.
Una vegada ja hem definit com ha de ser un bon mestre Cela ens proposa quatre reptes que té l’escola avui en dia.
El primer repte és deixar que les criatures siguin criatures. En Jaume Cela ens diu que educar és un acte de present per tant els mestres hem de saber què necessita l’infant en aquell moment precís. No podem fer que nens de quatre anys facin fitxes i no es belluguin perquè els estem apartant del món del joc i això ha provocat que ja s’hagin trobat casos de nens estesats.
El segon repte torna ha estar relacionat amb el currículum, ens diu que hem de crear un currículum que sigui rellevant i que ajudi als nens ha crear-se una veu pròpia amb autonomia i responsabilitat. Aquest currículum ha de donar resposta a preguntes com: Què hem d’ensenyar perquè sàpiguen viure en un món com el nostre? Quina relació ha de tenir el present amb la tradició? De quina manera el currículum ens pot ajudar a prendre partit contra la injustícia social? Totes aquestes preguntes són essencials i les respostes haurien de figurar al nou currículum. Hem d’intentar posar en contacte allò essencial en la vida d’un mestre amb el moment històric en el que vivim ja que per molt que hi hagi pissarres digitals a les aules els nens seguiran necessitant carícies i mostres d’afecte. I per últim el currículum ha de d’engrescar i animar a l’alumne.
El tercer repte és ser el més inclusius possible. Aquest repte està molt lligat a la via emocional, hem de fer creure als alumnes que són capaços de fer les coses i que si hi ha algo que no saben fer o que els costa més hi haurà algo que sàpiguen fer molt bé, cada nen destaca per algo i hem de creure en les seves possibilitats. Per això hem d’evitar comentaris humiliants cap a ells.
I el quart i últim repte és donar-li sentit a allò que fem, que els nens tinguin clar quin és l’objectiu de cada activitat. L’escola els ha de servir per afrontar els problemes que es trobaran en el futur.
Per acabar Cela ens va explicar que el més important d’un mestre és estimar als seus alumnes ja que si es senten estimats milloraran el seu aprenentatge cognitiu.
Finalment ha fet una crítica de la llei que vol implantar el Sr. Wert dient: “La llei Wert és el pas més enrere que ha pogut fer aquest país en els últims anys”.
Apunt de començar l'excursió amb el meu grup.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada